Història
El nom ve d’una sala de ball. La xurreria, d’una parella que es coneixia des dels quinze anys.
La sala Trébol
A la cantonada de Còrsega amb Pau Claris hi havia el Trébol, una sala de ball i cabaret amb música en directe. A la sortida, una parada de xurros ambulant hi esperava la gent que en sortia. La parada es va quedar el nom de la sala.
Joan i Cecília
Cap al 1950, Joan Balcells i la seva dona Cecília van portar la xurreria a aquest local de Còrsega, 341. Vivien a la rebotiga, i el veïnat hi podia comprar gairebé a qualsevol hora. El Joan feia encàrrecs a domicili pel barri amb un carro de la compra, i amb el manyà Vidal Sonet va idear una màquina motoritzada per pelar i tallar patates que es va acabar venent a tot l’Estat. La Cecília va rebre el diploma de Mestre Artesà. Les rajoles del fons de la botiga encara porten el nom del fundador: «J. Balcells».
«Han estat més de setanta anys de feina, amb èpoques molt difícils, però les hem superades totes.»La nit de Barcelona
Per aquí hi han passat ballarines de la sala Cibeles, policies, noctàmbuls de tota mena i, per Sant Medir, els cavalls i les carrosses que s’aturaven davant la porta a llençar caramels. La Trébol va ser la primera xurreria de Barcelona a obrir vint-i-quatre hores seguides, i encara avui, de dijous a diumenge, no tanca.
«El lloc on les teves cames et porten sense voler quan surts de festa per la zona.»Avui
Després dels fundadors la va portar el seu fill, Ramon Balcells, i avui la porta Francesc Minga. Al taller es comença a les set del matí, una hora abans d’obrir: primer els xuixos, que han de reposar, i després la massa dels xurros, només aigua bullint, farina i la sal justa. La xocolata bull seixanta-cinc minuts amb tres cacaus: Brescó, Torras i Plata.